Legislación

Es planteja en aquest expedient si és inscriptible en el Registre de la Propietat una certificació d'una acta d'adjudicació directa acordada en procediment de constrenyiment fiscal per l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en la qual la Taula de la Subhasta, vist el resultat de la subhasta deserta, s'acorda l'alienació directa i l'adjudicació de el bé, taxat en 19.066 euros i que va ser adjudicat per 4.500 euros, és a dir el 22,29% del seu valor de taxació. Pel que fa a l'adjudicació directa després de quedar deserta la subhasta: No procedeix acudir a l'adjudicació directa perquè ha estat eliminada pel Reial Decret 1071/2017, i com resulta de l'actual article 107 del Reglament general de recaptació. Un cop declarada deserta la subhasta el procedent és aplicar la previsió de l'article 109.1, que de conformitat amb l'article 172.2 de la Llei general tributària, disposa que quan en el procediment d'alienació no s'haguessin adjudicat algun o alguns dels béns embargats, el òrgan de recaptació competent podrà proposar de forma motivada a l'òrgan competent la seva adjudicació a la Hisenda pública en pagament dels deutes no cobertes -o en cas de no entendre procedent aquesta opció, iniciar un nou procediment d'alienació a través d'una nova subhasta, d'acord a l'article 112.2 del Reglament general de recaptació. Pel que fa a el preu d'adjudicació inferior al 50% de la valor de taxació: És doctrina de la DG (per totes, la Resolució de 5 d'abril de al 2019), admetre que el creditor pugui sol·licitar l'adjudicació de la finca per una quantitat que representi menys del 50% de la valor de taxació de la finca, suposa trencar l'equilibri que el legislador ha volgut que el procediment de constrenyiment garanteixi entre els interessos de l'executant (obtenir la satisfacció del seu crèdit amb càrrec a el bé hipotecat), i de l'executat (no patir un perjudici patrimonial molt més gran que el valor del que es deu al creditor). La interpretació d'una norma no pot emparar l'empobriment desmesurat i sense fonament d'una banda, i l'enriquiment injust de l'altra »

Resolució de 21 de febrer de 2020, de la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en el recurs interposat contra la nota de qualificació estesa pel registrador de la propietat de Castelló de la Plana n.º 1, per la qual se suspèn la inscripció de la transmissió d'una sisena part
indivisa de finca per haver-se realitzat la mateixa mitjançant adjudicació directa, en lloc de promoure nova subhasta o l'adjudicació a la mateixa Agència Tributària.

Fecha: 
dijous, 2 juliol, 2020

En diligència dictada pel recaptador executiu de la Tresoreria General de la Seguretat Social,, s'acorda l'embargament sobre les finques registrals número 14.647 i 19.680. Segons el Servei General d'Índexs dels Registradors d'Espanya i de la informació obtinguda del Registre públic concursal de l'Ministeri de Justícia via consulta efectuada per la Registradora per internet, es desprèn que l'esmentada entitat es troba immersa en fase preconcursal, constant que ha comunicat a l'jutjat competent per a la declaració del seu concurs. En el supòsit d'aquest expedient, la nota de qualificació i l'ulterior recurs es basen en la necessitat d'acreditar el caràcter de les finques embargades com béns que resultin necessaris per a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial el deutor i sobre qui i en què moment haurà de quedar suspès el procediment d'execució. La determinació de quins béns tenen el caràcter de necessari correspon al deutor, qui l'ha d'assenyalar amb ocasió de la presentació de l'escrit de comunicació. Només en cas de controvèrsia sobre el caràcter necessari de el bé es podrà recórrer el decret, en aquest cas serà necessària la intervenció judicial.

Resolució de 20 de febrer de 2020, de la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en el recurs interposat contra la nota de qualificació estesa per la registradora de la propietat de El Rosario-Área Metropolitana de Santa Cruz de Tenerife, per la qual suspèn la inscripció d'un manament expedit per recaptador executiu de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Fecha: 
dijous, 2 juliol, 2020

Es discuteix en aquest expedient si és o no inscriptible una escriptura de compravenda amb la particularitat que la compradora adquireix la finca registral amb caràcter privatiu, però compareix en tràmits de divorci.La registradora suspèn la inscripció per dos defectes: no és possible inscriure l'escriptura de ja que ha guanyat prioritat registral una anotació preventiva de prohibició de disposar ordenada en procediment administratiu, i no és possible inscriure el bé adquirit per donya JGG no lliure ja que la dissolució de la societat de guanys es produeix des de la data de la sentència ferma i la seva inscripció en el Registre Civil, sense que el mer fet de admetre la demanda sigui suficient per inscriure o no lliureS'han de mantenir els dos defectes: A l'estar caducat l'assentament de presentació de la compravenda, va passar a tenir rang preferent en el llibre diari l'anotació de prohibició de disposar (d'alienar, transmissió o qualsevol operació) decretada pel tribunal. La dissolució de el matrimoni s'ha produït com a conseqüència del divorci, de manera que es tracta d'una resolució judicial que modifica el règim econòmic de la societat de guanys (cfr. Articles 1392 de el Codi Civil i 77 de la Llei de Registre Civil), i ha de constar la prèvia presa de raó en el Registre Civil, per poder procedir a la inscripció de l'títol qualificat en el Registre de la Propietat (article 266 Reglament de Registre Civil).

Resolució de 19 de febrer de 2020, de la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en el recurs interposat contra la nota de qualificació de la registradora de la propietat del Port de Santa Maria n.º 2, per la qual se suspèn la inscripció d'una escriptura de compravenda.

Fecha: 
dijous, 2 juliol, 2020

En l'escriptura objecte de qualificació, qui figura com a copropietari de determinada finca manifesta que aquesta finca va ser única i exclusivament adquirida per compte de l'altre copropietari, qui va desemborsar íntegrament el preu, actuant en conseqüència aquell com un simple mandatari, en nom propi, però en interès de l'esmentat copropietari, manifestant això, entre altres documents, en un de privat anterior. que es testimonia en la mateixa escriptura-, així com davant un Jutjat de Primera Instància i segons document privat atorgat per les dues parts. La registradora suspèn la inscripció sol·licitada perquè, al seu judici, el reconeixement de propietat no és títol material inscriptible. A més falta expressió de la causa que en el seu cas determini la transmissió de la meitat de la finca en favor de l'altre cotitular. La registradora suspèn la inscripció sol·licitada perquè, al seu judici, el reconeixement de propietat no és títol material inscriptible. A més falta expressió de la causa que en el seu cas determini la transmissió de la meitat de la finca en favor de l'altre cotitular. A l'hora de restablir la correspondència entre la realitat i el Registre, no seria raonable que els mateixos interessats han de litigar per obtenir per sentència el mateix que voluntàriament ja han atorgat en escriptura de reconeixement. I tot això sense minva de la salvaguarda dels pronunciaments registrals a favor dels tercers de bona fe que desconeguessin aquesta inexactitud registral.

Resolució de 19 de febrer de 2020, de la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en el recurs interposat contra la negativa de la registradora de la propietat de Lleó n.º 4 a inscriure una escriptura de reconeixement de domini.

Fecha: 
dijous, 2 juliol, 2020

Pàgines