Resoluciones

Aquest recurs es centra en determinar si cal la manifestació de la persona soltera que realitza un acte dispositiu, i més concretament, un dret d'hipoteca sobre l'habitatge habitual, sobre la manca de convivència en parella estable amb una altra persona. Si una persona manifesta a la compareixença d'una escriptura que és soltera i no fa constar que està unida en situació de parella estable, s'ha d'entendre que no està en aquesta situació. I per molt que a la pràctica s'hagi imposat gairebé com a clàusula d'estil la declaració de la persona que disposa d'un habitatge que no necessita el consentiment de terceres persones als efectes de l'article 231-9 del CCC, o que l'habitatge que es transmet no constitueix habitatge habitual, entenem que la qualificació no es pot fonamentar en la sospita permanent de la mala fe de les persones, sinó que més aviat caldria decantar-se per una presumpció de bona fe. 2.6 L'actuació d'acord amb les exigències de la bona fe forma part dels principis que fonamenten el dret civil de Catalunya, com recull l'article 111-7 del CCC.

RESOLUCIÓ JUS/2443/2017, d’11 d’octubre, dictada en el recurs governatiu interposat per la notària de Barcelona, Paula Alonso Rodríguez, contra la qualificació que suspèn la inscripció d'una escriptura de préstec hipotecari sobre un habitatge, del registrador de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa.

Fecha: 
dijous, 26 octubre, 2017

En el recurs es debaten tres qüestions: a) L'acreditació de l'antiguitat d'un edifici per a declarar l'obra nova com existent i antiga. Resulta que per a la inscripció de l'escriptura a què fa referència el recurs és suficient la justificació de l'antiguitat i la descripció que resulta de la certificació cadastral. b) Si en el moment d'inscriure la declaració d'obra nova d'un edifici antic cal aportar la cèdula d'habitabilitat, el certificat d'eficiència energètica, la llicència de primera ocupació i el llibre de l'habitatge, lLarticle 202 de la Llei hipotecària estableix com a excepció a l'exigència de l'aportació al Registre de la Propietat del Llibre de l'edifici els casos en què per antiguitat no correspon tenir-lo, i atès que el requisit sembla més propi de la declaració d'obra acabada o de l'acta de final d'obra i que la Llei no especifica a quina antiguitat es refereix, hem de concloure que tampoc la normativa hipotecària permet exigir a la declaració d'una obra que es declara per antiguitat. c) Un cop les persones interessades han declarat el nom dels carrers on està situada la finca i el número que li correspon, i acreditada la certesa dels fets declarats amb la certificació cadastral, està fora de lloc demanar una certificació municipal en aquest sentit.

RESOLUCIÓ JUS/2348/2017, de 22 de setembre, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de
Sant Feliu de Guíxols, Pablo Vázquez Moral, contra la qualificació que denega la inscripció d’una escriptura
de declaració d’obra nova d’antiga construcció perquè no se n’acredita l’antiguitat, de la registradora de la
propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 1 de Girona.

Fecha: 
dilluns, 16 octubre, 2017

El recurs se centra en dues les qüestions: la primera, la regulació que estableix l'article 262-4 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, per la qual s'aprova el Codi de consum de Catalunya, amb relació a la informació prèvia que s'ha de subministrar al consumidor respecte del contracte de crèdit o préstec hipotecari; i la segona i d'existir un dret d'aquest últim a que se li faciliti aquesta informació, el caràcter renunciable o no d'aquest dret, d'acord amb l'article 112-3 del mateix text legal.

RESOLUCIÓ JUS/1719/2017, de 12 de juliol, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona, Diego de Dueñas Álvarez, contra la qualificació de la registradora de la propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura de préstec hipotecari.

Fecha: 
dilluns, 24 juliol, 2017

La qüestió que es debat en aquest recurs és la interpretació d'una clàusula de substitució fideïcomissària condicional establerta en un heretament preventiu pactat en consideració a fills esperats en un futur matrimoni, essent la condició la típica “si sine liberis decesserit”. En concret cal fixar quan s'ha d'entendre complerta o incomplerta la condició de no tenir fills i, encara, quin és l'efecte de la renúncia d'alguns dels fideïcomissaris cridats. Com a qüestió prèvia a les dues caldrà determinar, segons les normes del Dret transitori, quina és la legislació que s'aplica al cas atesos els canvis de normativa succeïts entre l'atorgament dels capítols, el 1930, l'obertura de la successió el 1976 i l'atorgament de la renúncia (1977) i el moment en què s'ha sol·licitat la cancel·lació de la càrrega fideïcomissària, el 2016.

RESOLUCIÓ JUS/1203/2017, de 17 de maig, dictada en el recurs governatiu interposat per J. M. S. M.,
contra la qualificació que denega la inscripció de la cancel·lació d’un gravamen de fideïcomís condicional
en vida del fiduciari perquè els fideïcomissaris condicionals encara no estan determinats, de la registradora
de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 1 de Girona.

Fecha: 
divendres, 2 juny, 2017

En el cas present, la nota de qualificació i el recurs versen sobre una successió que es regeix per les normes del dret civil de Catalunya, com defensa la pròpia recurrent, que al·lega, en el seu recurs, la aplicació dels articles 411-1 i 411-5 del Codi civil de Catalunya. Ara bé, a aquesta successió és també d'aplicació l'article 422-13.1 del Codi civil de Catalunya -aplicable segons la disposició transitòria segona de la Llei 10/2008, del 10 de juliol-, ja que després d'haver-se atorgat el testament en què es basa l'acceptació d'herència del causant F. J. C. B., dit testament es va tornar ineficaç, ja que els cònjuges es van divorciar, tal com consta per sentència ferma, degudament inscrita en el Registre Civil, divorci que consta acreditat en la certificació lliurada pel Registre de la Propietat número 1 de Badalona, ​​a la finca, respectivament sense que s'hagués acreditat l'excepció prevista en el mateix precepte a favor de la instituïda, i en morir el causant sense descendents, produïa efectes la substitució vulgar disposada pel causant en el testament ia favor del seu germà , JACB.

RESOLUCIÓ JUS/1210/2017, de 15 de maig, dictada en el recurs governatiu interposat per M. E. B. R.,
contra la qualificació de la registradora de la propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 1 de
Badalona, per la qual denega la inscripció de la meitat indivisa d’una finca.

Fecha: 
dijous, 1 juny, 2017

No es discuteix en aquest recurs la prescripció d'un dret de cens per manca de pagament de pensió, com erròniament qualifica el registrador en la nota, sinó de l'extinció d'un cens per disposició de la llei, conforme s'ha argumentat anteriorment. Per tant, tampoc no es pot acollir l'argument del fonament de dret segon de la nota de qualificació que es remet a l'aplicació de l'article 210 de la Llei hipotecària, als efectes d'obtenir la declaració judicial o registral d'extinció del cens per prescripció, a través del procediment d'alliberament de càrregues. De fet, els mateixos recurrents admeten que la declaració de prescripció no és competència del registre sinó de la jurisdicció ordinària, i a la instància presentada només esmenten la prescripció del cens als efectes del pagament de l'impost de transmissions patrimonials. La Direcció General ha acordat estimar el recurs, revocar la nota de qualificació registral i per tant considera inscriptible la cancel·lació registral del dret de cens, per extinció.

RESOLUCIÓ JUS/952/2017, de 26 d’abril, dictada en el recurs governatiu interposat per J. C. C. i M. Á. R. N.
contra la qualificació que denega la inscripció de la cancel·lació d’un cens, del registrador de la propietat
titular del Registre de la Propietat núm. 11 de Barcelona.

Fecha: 
dimecres, 10 maig, 2017

La voluntat del testador no s'orientava només al compliment o no d'una determinada condició -existència de néts- sinó també al fet que el compliment d'aquesta condició es valorés en un moment igualment determinat: el de la mort del fiduciari, que és també el de la delació del fideïcomís [article 426-6.1 CCC], sense que, a més a més, el fiduciari pugui anticipar la delació en el fideïcomís condicional. Per això, l'actuació de la registradora de la propietat és absolutament correcta: inscriu la renúncia dels fideïcomissaris actualment existents, que és irrevocable, però no pot cancel·lar la càrrega fideïcomissària fins que arribi el moment en què s'hagi de valorar si s'ha complert o no la condició, moment en el qual es defereix el fideïcomís als fideïcomissaris i en el qual s'ha de determinar qui són aquests, que poden coincidir o no amb les renunciants actuals.

RESOLUCIÓ JUS/953/2017, de 26 d’abril, dictada en el recurs governatiu interposat per C. de E. V. i L. J. S. C., contra la qualificació que suspèn la inscripció de la cancel·lació d’una substitució fideïcomissària condicional per la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 6 de Barcelona.

Fecha: 
dimecres, 10 maig, 2017

En el cas dels habitatges d'ús turístic, la limitació d'ús no és, com dèiem abans, una limitació absoluta a usar l'habitatge com a tal, sinó que sigui explotat en una de les moltes formes d'explotació possibles en aquest concepte. Així doncs, ens hem de decantar per acceptar que el canvi normatiu permet admetre que la inscripció de l'acord comunitari debatut és possible en el benentès que els propietaris dissidents, si ja exerceixen l'activitat, no poden ser compel·lits a cessar-la mentre no transmetin llurs elements privatius.

RESOLUCIÓ JUS/167/2017, de 6 de febrer, dictada en el recurs governatiu interposat per la C. de P. de l'Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació que suspèn la inscripció d'una escriptura de modificació d'estatuts de propietat horitzontal en la qual s'estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l'edifici a l'activitat d'habitatge d'ús turístic, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona.

Fecha: 
dimarts, 14 febrer, 2017

Les declaracions de voluntat que no s'exterioritzen de forma expressa poden deduir-se, certament, d'actes concloents; però tals actes consisteixen en la realització de conductes positives, a través de les quals el seu autor executa o realitza una determinada activitat que posa inequívocament de manifest la voluntat que la guia. D'una abstenció o d'una omissió no pot deduir-se cap voluntat, tota vegada que poden obeir als més diversos motius, i això impedeix que l'abstenció o l'omissió siguin susceptibles de qualificar-se com "concloents" o "inequívoques".

RESOLUCIÓ JUS/2666/2016, de 21 de novembre, dictada en el recurs governatiu interposat pel
senyor R. G. G. en representació de la senyora M. I. B. R., contra la suspensió de la inscripció d'una
escriptura d'acceptació d'herència per aplicació de l'article 442-13 del Codi civil de Catalunya, de la
registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Badalona, núm. 3.

Fecha: 
dimecres, 30 novembre, 2016

L'única qüestió que es planteja en aquest recurs, relacionat amb l'exercici de les facultats atribuïdes per un poder preventiu de conformitat amb l'article 222-2 CCC, és la de determinar si els actes de disposició d'immobles que realitza l'apoderat en nom del poderdant en ús d'un poder preventiu requereixen autorització judicial o no.Entre l'autorització concreta establerta clarament pel particular interessat i l'autorització abstracta posada en mans del jutge per la llei, en aquest cas, per disposició de la llei, preval l'autorització particular.

RESOLUCIÓ JUS/2614/2016, de 25 d'octubre, dictada en el recurs governatiu, interposat per la notària de Terrassa Eva Maria Corbal San Adrián, contra la suspensió de la inscripció d'una escriptura de cessió en pagament de deutes, atorgada per persones apoderades en virtut d'un poder preventiu que conté la facultat d'alienar immobles sense autorització judicial, del registrador de la propietat titular del Registre de la Propietat de Terrassa, núm. 2.

Fecha: 
dilluns, 28 novembre, 2016

Pàgines